Vehículos Especiales

Tresportes

Vehículos Especiales

Muséu del Ferrocarril d'Asturies, Xixón

La gran mayoría del tráficu ferroviariu faise con llocomotores, coches, vagones y automotores. Sicasí, esiste un abanicu ampliu de xeres especializaes que requieren del usu de vehículos con adaptaciones mui precises, unos construyíos nuevos y otros que foron la consecuencia del procesu de reconversión d’exemplares yá vieyos.

Dientro d’elles inclúyense dende tresportes especiales hasta distintos trabayos de caltenimientu, fabricaos nun númberu pequeñu y con frecuencia poco vistos pol públicu. El resultáu ye una coleición mui diversa de la que’l Muséu del Ferrocarril d’Asturies custodia dellos representantes.

Ente ellos atopamos los vehículos de tresporte de pieces pesaes, conocíos pol vocablu británicu ‘truck, como’l construyíu nel 1901 con destín a la Fábrica d’Armes de Trubia, onde tresportaba bloques utilizaos na construcción d’obuses. Pa esi llabor cuenta con trés exes mui próximes que permitíen distribuyir la carga meyor.

Otru cometíu especializáu yera la comprobación de les báscules pa la pesadura de vagones, xera perimportante nel tráficu carboneru y conocíos como contrastes o contrastadores. Bon representante d’esti xéneru ye l’orixinariu de Fábrica de Mieres, tresformáu na década del 1960 a partir d’un vieyu vagón de mercancíes.

Un llabor relativamente habitual dientro de la esplotación ferroviaria yera la intervención nel casu d’accidentes. A tal efeutu había vehículos d’auxiliu provistos coles ferramientes necesaries pa intervenir énte percances eventuales. L’amplia rede d’ENSIDESA tuvo’l so propio furgón de socorru, pintáu de un llamativo color mariellu con bandes prietes y posiblemente de construcción artesanal.

Finalmente’l propiu caltenimientu de la infraestructura utiliza vehículos distintos tanto remolcaos como autopropulsaos. Dientro d’estos últimos atopamos la simpática dresina VG 6090, conocida col nomatu de ‘Piolín’ pol so color marillu, emplegada nos desplazamientos del personal adscritu al serviciu llétricu de la rampla de Payares. Construyóla la empresa madrilana Favias, especializada na fabricación de microtractores agrícoles, y equipáu col motor d’un automóvil SEAT.

Guillermo Bas Ordóñez

GALERÍA D'IMAXES