Mina de Fluorita

Minería

Mina de Fluorita

Berbes, Ribeseya

La fluorita o espatu flúor representó la segunda sustancia na minería asturiana, per detrás del carbón. La cuasi totalidá del mineral qu’hai n’España concéntrase n’Asturies.

Les primeres referencies sobre la presencia de fluorita n’Asturies vienen del siglu XIX y recalquen la guapura de les sos formes cristalines y tonalidaes. Foi Guillermo Schulz el primeru en rellatar la esistencia del mineral nos conceyos de Ribeseya y Caravia, señalando la so presencia en Berbes nel 1836.

El distritu mineru nomáu «Caravia-Berbes» –una franxa estrecha qu’atiesta al norte col mar Cantábricu y al sur col Sueve– constitúinlu litoloxíes acolorazaes d’edá Permotriásica afeutaes por una quebradura teutónica intensa. Nestos terrenos ye frecuente la presencia de filones arriquecíos en fluoruru cálcico, con espesores comprendíos ente 3 y 7 metros y desarrollos llonxitudinales d’hasta un quilómetru, esplotaos en delles mines, tanto soterrañes (Aurora-Pozo Melfonso, Obdulia, Norberto, Ana, Emilio, Jaimina, Felisa y María de las Nieves) como a cielu abiertu. Anguaño sólo tán n’actividá les mines Emilio y Jaimina, que constitúin un únicu grupu mineru.

Mina Emilio (Colunga), la esplotación principal del sector, denunciada nel 1940, pasó per dellos propietarios hasta que nel 1982 fíxose cargu d’ella la empresa Minersa, con amplia esperiencia nos xacimientos de Villabona y Solís. Nesta mina hai una mineraloxía de guapura esceicional, con exemplares de fluorita incoloro mui tresparente y d’otres tonalidaes mui pálides (viola, lila y azul), xunto con cuarzu, barita, calcita, pirita, calcopirita, cinabriu y esfalerita. Resulta mui singular la esistencia de cuarzos conteniendo inclusiones d’hidrocarburos.

Mina Jaimina (Caravia), denunciada nel 1939, foi beneficiada por delles entidaes (Metastur, Fasa y Minersa). Ye un llugar mui significativu polos exemplares qu’ellí se saquen. La fluorita dominante ye incoloro, otres amuesen colores mui débiles (lila, verde y azul) y de manera ocasional tonos violetes intensos. Va acompañada de barita incoloro o blanco, calcita, dolomita y dellos sulfuros.

Carlos Luque Cabal y Manuel Gutiérrez Claverol

GALERÍA D'IMAXES